BRESSOL DE TOTS ELS BLAUS (Lluís Llach)
El meu amic el Mar
té la calma d'un Déu adormit,
quan la meva nau busca recer
a l'illa del seu pit.
El meu amic el Mar
té el coratge d'un Déu exaltat,
i quan s'omple d'aire el meu velam
seguim un joc incert.
I, tant mateix, potser
el gep de l'onada acabarà
amb tot el meu somni desitjós
d'anar a aquell port d'atzars.
El meu amic el Mar
és l'immens bressol de tots els blaus,
i en el seu va-i ve de so i color
aprenc el poc que tinc-
És per això que mai
no em podré allunyar del seu batec,
i fidel viuré amarinat
fins acabar el vent.
Jo sóc més de terra, però reconec que l'aigua té un encant especial!! Bonica foto!
ResponEliminaGràcies Alba....tot te el seu moment :)
Elimina