Vermell poma

Algunes vegades m'he sentit com aquesta poma entre la gent............. en molt poques ocasions m'ha fet sentir bé, la majoria de vegades m'he sentit incòmoda i segur que la meva cara s'ha tenyit del color de la poma del mig......

Cel de tempesta

Hi ha instants efímers que no ens podem perdre, moments de gran bellesa que ens regalen el vent, el sol i els núvols i que ens conviden a respirar fons i a descansar durant uns minuts.

Orquidea

Em van regalar per sorpresa una orquídia, a l'obrir la porta de casa per anar a comprar ella era allà esperant amb paciència a que la deixes entrar a casa. Es la meva flor preferida, m'agrada mirar i observar cada una de les seves flors tant blanques i perfectes i els dibuixos que te grocs i vermells al mig de la flor. I com que un dia es pansirà, quina millor manera per conservar-la per sempre que inmortalitzar-la en unes fotos?........encara que sempre la portaré dins el cor :)

Ocre

Aviat els boscos es vestiran de tardor , l'olor a humit surarà entre els arbres i la molsa encatifarà els seus terres....

El Mar, la Mar

L'estiu marxarà aviat però jo seguire visitant aquest mar que tant m'estimo sempre canviant, sempre tant bell.... tranquil o enbravit, blau, verd,  platejat o daurat  m'enamora i em captiva.

La fageda d'en Jordà

Saps on és la fageda d'en Jordà ?

Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,

trobaràs un indret verd i pregon

com mai més n'hagis trobat al món:

un verd com d'aigua endins, pregon i clar;

el verd de la fageda d'en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud

s'atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot el món

en el silenci d'aquell lloc pregon,

i no pensa en sortir o hi pensa en va:

és pres de la fageda d'en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!
                                                         
                                             Joan maragall

Tempesta

La tempesta s'acosta i el paisatge canvia cada segon, la claror dels llamps apareix a l' horitzó, el so dels trons s'acosta lentament i les gotes d'aigua comencen a caure escampant l'olor a terra mullada i refrescant una tarda d'agost.

Cargol de mar

Hi ha molta gent que imita aquest animal i porta la casa a sobre per passar les vacances.........


També hi ha gent que algunes vegades s'amaga sota una closca per sentir-se segur i protegit.... a mí a vegades m'agradaria tenir-ne una, encara que sembli de covards ....

Bany d'estiu

Ja sé que és estiu, ja sé que ara és temps de calor..... per això sempre busco la frescor de l'aigua en qualsevol racó del món.......

Aquest dies voldria ser una fulla per voleiar per l'aire buscant aigües  fresques i tranquil·les on poder surar lentament.....

Petita màgia

L'altre dia vaig trobar un paquetet fet amb paper d'alumini oblidat en un racó, el vaig desembolicar a poc a poc, doncs no recordava que hi havia dins. Unes minúscules llavors van aparèixer,  la meva mare ja ho té això, de tant en tant em porta llavors que recull en els seus viatges d'alguna planta que li agrada i que desprès no recordo que m'ha dit que era.
Vaig decidir fer un acte que sempre m'ha semblat màgia...... un grapat de terra, unes quantes llavors i una pluja fina d'aigua...... i al cap d'uns dies la vida neix amb força!

Petals d'aigua

La Natura ens ofereix detalls com aquests que son bells en la seva simplicitat.

Vidres de mar

El mar recicla, poleix i embelleix el que els humans llencem sense pensar.....
(gràcies Aina)

Verd sobre verd

Està fent un juny ben atípic, temperatures baixes i aigua muntanyes avall.......  segur que aquesta granota està feliç i contenta, te la bassa plena d'aigua, herbes per descansar i mosquits per fer un bon aperitiu.

Cactus

Ja ho diuen que a vegades les apariencies enganyen..... semble impossible que d'una planta d'aspecte tant dur puguin néixer, com per art de màgia, unes flors tant boniques i vistoses.

Vermell

Les primeres cireres que menjo enguany, vermelles, lluentes....boníssimes!

Marieta

Marieta habitant de la Mussara posant amablement per la foto.
Hem van cridar per dir que hi havia una marieta per fotografiar i quan vaig arribar ella marxava tronc avall, però al veure la càmera va girar cua i tornant a pujar pel tronc va esperar pacientment a que li fes la foto.

Aperitiu floral

Papallona zebrada (crec) caçada a la Mussara un matí de primavera.


Aquest primer post el dedico a l'Assumpta per animar-me constantment a fer un blog de fotos i així ho faig tot i que no ho tinc gaire clar :)