Vermell poma

Algunes vegades m'he sentit com aquesta poma entre la gent............. en molt poques ocasions m'ha fet sentir bé, la majoria de vegades m'he sentit incòmoda i segur que la meva cara s'ha tenyit del color de la poma del mig......

Cel de tempesta

Hi ha instants efímers que no ens podem perdre, moments de gran bellesa que ens regalen el vent, el sol i els núvols i que ens conviden a respirar fons i a descansar durant uns minuts.

Orquidea

Em van regalar per sorpresa una orquídia, a l'obrir la porta de casa per anar a comprar ella era allà esperant amb paciència a que la deixes entrar a casa. Es la meva flor preferida, m'agrada mirar i observar cada una de les seves flors tant blanques i perfectes i els dibuixos que te grocs i vermells al mig de la flor. I com que un dia es pansirà, quina millor manera per conservar-la per sempre que inmortalitzar-la en unes fotos?........encara que sempre la portaré dins el cor :)

Ocre

Aviat els boscos es vestiran de tardor , l'olor a humit surarà entre els arbres i la molsa encatifarà els seus terres....

El Mar, la Mar

L'estiu marxarà aviat però jo seguire visitant aquest mar que tant m'estimo sempre canviant, sempre tant bell.... tranquil o enbravit, blau, verd,  platejat o daurat  m'enamora i em captiva.

La fageda d'en Jordà

Saps on és la fageda d'en Jordà ?

Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,

trobaràs un indret verd i pregon

com mai més n'hagis trobat al món:

un verd com d'aigua endins, pregon i clar;

el verd de la fageda d'en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud

s'atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot el món

en el silenci d'aquell lloc pregon,

i no pensa en sortir o hi pensa en va:

és pres de la fageda d'en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!
                                                         
                                             Joan maragall

Tempesta

La tempesta s'acosta i el paisatge canvia cada segon, la claror dels llamps apareix a l' horitzó, el so dels trons s'acosta lentament i les gotes d'aigua comencen a caure escampant l'olor a terra mullada i refrescant una tarda d'agost.