dilluns, 9 d’abril de 2012

El meu amic el Mar


                                                    BRESSOL DE TOTS ELS BLAUS (Lluís Llach)

El meu amic el Mar
té la calma d'un Déu adormit,
quan la meva nau busca recer
a l'illa del seu pit.

El meu amic el Mar
té el coratge d'un Déu exaltat,
i quan s'omple d'aire el meu velam
seguim un joc incert.

I, tant mateix, potser
el gep de l'onada acabarà
amb tot el meu somni desitjós
d'anar a aquell port d'atzars.

El meu amic el Mar
és l'immens bressol de tots els blaus,
i en el seu va-i ve de so i color    
aprenc el poc que tinc-

És per això que mai
no em podré allunyar del seu batec,
i fidel viuré amarinat
fins acabar el vent.  
                                           
                         

2 comentaris:

  1. Jo sóc més de terra, però reconec que l'aigua té un encant especial!! Bonica foto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Alba....tot te el seu moment :)

      Elimina